NOTA: Aunque recibiré con los brazos abiertos a cualquier nuevo visitante, especialmente en lo que concierne a los proyectos de Vaho de la Bruma, nótese que este blog permanece enterrado desde Julio de 2013, tras un año de deterioro progresivo y otro de notable silencio (cf. Recapitulación). El Fénix que de estas cenizas quizá nacerá, en Scribd, si es el caso, lo hará.
Derechos: la imagen de cabecera pertenece a Platinum FMD, mientras que la del fondo es de ¿Eric Sin (Depthcore)?

viernes, 24 de septiembre de 2010

Firma per confirma


-Client: D'acord, confirmo; però...com firmo?

-Notari: com!?, que encara vol pensar-s'ho més? Que portem una hora ja que si confirmo o no confirmo, que si això si, que si això no, que si elimini el tercer estament, que si canvií el -16 per +sexe, que si no admet el desè postulat que diu que els deu daus de deu Deus tirats per la mare dels deu daus del Deu suprem no poden treure tot alhora deu deus divins sense que vostè no rebi cap deute, ...

-Client: no, no m'entén. El meu problema es el fet de: "com firmo el document?"

-Notari: però un altre cop que si confirma el document, però es que el vol tornar a canviar, o que?!

[El client, desesperat, palpeja la taula tot buscant un bolígraf per confirmar el document. A mesura que palpeja la taula van caient de la taula objectes inverosimils en un primer pla, com un chococock, un portaplatans (que sembla un vibrador i que al caure s'obra, confirmant l'equivoc), un ronyo amb la frase "preu de l'hipoteca", una parella de formigues que preguen a deu inútilment que les salvi,...

Un cop palpejada aquesta quilomètrica taula, el pla de la ma palpejant continuarà per baix de la taula, i es trobarà un moc que es menjarà, un xiclet que es menjarà, una capsa de crispetes amb "xocolata" i un got que es menjarà i beure, i finalment un MacGuffin tal, que al treure el braç de sota la taula ja no tingui ma.

Desesperat, donarà voltes al voltant del notari, el escorcollarà des de els peus fins el cap: primer li farà un massatge de sabates, desprès pujarà per les cames fins arribar a l'entrecuixa, on dirà "no serà molt bon bolígraf si be amb dos gomes"; continuarà per les butxaques, de on traurà tot tipus d'objectes inverosimils com un tanga, un retrat de Freud, una mena de mocador amb diarrea  a dins, que el client provarà pensant que es xocolata,..., finalment arriba al cap, on sota la perruca del notari troba un bolígraf que no funciona.

Busca aleshores per tota la sala: dins d'un llibre troba una capsa que sembla una petaca de whisky, però que en realitat es un joc de escacs. També trobarà un mirall on veurà un senyor (ell mateix) amb un bolígraf penjat de la butxaca de la samarreta. Amb educació, li demanarà permís per agafar-ho, però no podrà (per ser un mirall) i s'enfadarà i trencarà el mirall i es tallarà el dit. Intentarà firmar amb la sang del dit, però aleshores el notari li treu el document de la ma i li diu:]

-Notari: Però que fa! No embruti el document amb les seves porqueries, amb el que acostat fer.

-Client: però aleshores,  com firmo?

-Notari: es clar, haurà de confirmar.

-Client: però, com firmo?

-Notari: sí, collons, confirma

-Client: com firmo?

-Notari: confirma!

[Ambdós repeteixen infinitament aquestes dues ultimes frases, cada cop més despresa i còmicament. De fons, poden sortir objectes inverosimils flotant d'un lloc a un altre, com si sortissin de les seves boques.]

-Client: com com com com com com firmo? (ràpidament)

-Notari: no cal que tartamudegi, home, no estigui nerviós.

-Client: Pedazo de cacho de carne idiotizada! No estoy tartamudeando, sino que te estoy preguntando como coño firmo, no que si firmo; paletó! 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El pudor es un estigma social: descuartizame, y mis manos resquebrajadas te aplaudirn.